Els museus virtuals són un concepte que es va encunyar i popularitzar força durant la pandèmia del 2020 ja que les institucions culturals de tot el món van haver d’afrontar la problemàtica de fer arribar el seu patrimoni a totes aquelles persones interessades les quals al mateix temps no podien sortir de casa i anar físicament a les seves instal·lacions i veure les seves obres exposades.
És per això que durant aquest període de confinament es va produir un esclat de l’ús de les noves tecnologies per tal de digitalitzar peces, col·leccions i fins i tot exposicions senceres per tal de compartir-les a Internet i d’aquesta manera fer-les arribar a totes les cases amb connexió. És d’aquesta manera com van nèixer el que avui coneixem com a “museus virtuals”.
Els “museus virtuals” són extensions de la institució museística tradicional a Internet i a les xarxes socials. Actualment tenir una bona visibilitat online és bàsica per a qualsevol entitat en la que la difusió del seu coneixement sigui un dels seus reptes principals. En un món cada vegada més globalitzat la informació gestionada pels museus no pot quedar restringida a només les seves quatre parets sinó que el seu repte ha de ser surpassar aquestes barreres físiques i arribar a tots els racons del món possibles. És aquí on les noves tecnologies i les diferents plataformes online especialitzades (com Sketchfab) entren en escena per aconseguir aquest objectiu. Avui dia, les aplicacions dels museus virtuals són les següents:
La creació de museus virtuals permet a les institucions museístiques fer un registre actualitzat i accessible d’aquelles peces i col·leccions presents en les exposicions, galeries, magatzems i instal·lacions en general. Tenir les peces digitalitzades a Internet ofereix als museus una manera molt senzilla i ràpida de gestionar els seus fons patrimonials.
La realització de bessons digitals de qualsevol tipus de peça exposada en un museu (mitjançant fotogrametria o escàner làser) permet als professionals del museu protegir aquells béns més delicats ja que la seva còpia pot ser consultada pels visitants a través d’Internet, realitat virtual, realitat augmentada o fins i tot ser impressa en 3D per tal de tenir un duplicat físic in situ a l’exposició mentre que l’objecte original es troba guardat en un altre lloc protegit i amb les millors condicions possibles per a la seva conservació.
La possibilitat de poder crear un model 3D de cada una de les peces d’un museu fa que les barreres físiques desapareguin i que per tant la institució no s’hagi de preocupar d’ampliar les seves instal·lacions, crear nous espais, col·locar més vitrines,… Al mateix temps, això fa que els béns que un museu atresora i els valors que aquests tenen puguin ser consultables i apresos des de qualsevol punt del món amb connexió a Internet. L’accessibilitat al patrimoni és el vaixell insígnia dels museus virtuals.
Si tens qualsevol dubte, contacta amb nosaltres
