La documentació planimètrica de qualsevol tipus de bé immoble és imprescindible per a tota intervenció que s’hi vulgui realitzar, sigui en el marc d’una obra d’ampliació, reforma, restauració o una excavació arqueològica.
En el cas que l’immoble treballat sigui un element patrimonial protegit (BCIN – Bé Cultural d’Interès Nacional o BCIL – Bé Cultural d’Interès Local) aquesta necessitat es transforma en deure ja que per llei s’obliga a portar a terme la documentació planimètrica més detallada possible del bé protegit en qüestió. L’objectiu d’aquesta legislació és poder tenir un registre de qualitat i precís de l’estat de l’immoble previ i també posterior al projecte que s’hi hagi realitzat.
A més, en casos de BCIN i BCIL tota aquesta documentació planimètrica ha d’estar annexada dins les memòries realitzades pels tècnics que han dirigit la intervenció a l’immoble i que hauran d’entregar posteriorment a l’administració pública.
Actualment hi ha una gran oferta de tècniques, eines i dispositius per capturar totes aquelles dades necessàries per a la documentació de béns immobles. Cada una d’elles té les seves avantatges, desavantatges i característiques i és per això que el millor sempre és saber decidir quina utilitzar segons cada cas o, encara millor, combinar-les per tal d’obtenir els millors resultats possibles. A continuació, les tècniques i eines que utilitzem i les seves principals característiques són:
La topografia és la tècnica que permet documentar i estudiar la forma i les característiques del terreny i també les de qualsevol tipus d’estructura a partir de la utilització d’eines georeferenciades i de precisió mil·limètrica com les estacions totals i els GPS. A través dels programes CAD les dades obtingudes en el treball de camp es plasmen més endavant en tot tipus de planimetries, des de plantes, alçats, seccions, corves de nivell,…
Es coneix com a Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS) tota aquella tecnologia que serveix per crear, administrar, analitzar i representar de manera georeferenciada tot tipus de dades cartogràfiques. Les eines GIS s’encarreguen de connectar tota aquesta informació en un mapa integrant les seves dades descriptives i d’ubicació. Programaris com QGIS o ArcMap són de gran utilitat per portar a terme digitalitzacions de plantes d’edificis, jaciments, espais,… i també per treballar a la vegada amb una gran quantitat d’informació cartogràfica i georeferenciada que es pot classificar per capes i tipus.
La fotogrametria és la tècnica que s’utilitza per realitzar mesures a través de fotografies i així determinar la geometria d’un objecte o espai físic. En un aixecament fotogramètric les fotografies fetes a un bé immoble permeten crear-ne el seu model 3D i a partir d’aquí obtenir tot tipus d’informació rellevant per al seu procés de documentació. En aquest cas, en tractar-se d’objectes grans (façanes, edificis, parcel·les,…) una molt bona opció és obtenir aquestes fotografies mitjançant dron ja que d’aquesta manera es poden accedir a angles, punts de vista i alçades impossibles a fotografiar amb càmera normal. L’altre gran avantatge és la velocitat amb la qual el dron pot realitzar aixecaments fotogramètrics sencers, ja que en alguns casos es pot optar per vols automàtics i no manuals.
Els escàners làsers, com la fotogrametria, són un altre tipus de dispositiu que permet crear models 3D de tot tipus d’elements. La diferència però, està en que la informació no l’obté mitjançant fotografies sinó que ho fa a partir de l’emissió de pulsos de llum. Un cop la llum topa amb una superfície i rebota l’escàner obté el valor i la ubicació precisa de la X, Y i Z d’aquell punt concret respecte la posició de l’escàner. Els escàners s’utilitzen molt sobretot en projectes arquitectònics i d’enginyeria ens els que s’ha d’obtenir una gran quantitat d’informació en poc temps (grans estructures, exteriors + interiors d’edificis,…)
Si tens qualsevol dubte, contacta amb nosaltres
